La ràdio és el mitjà més creïble segons tots els estudis, i se’n dispara el consum en aquests moments, però cau fins a un 75 % la seva facturació publicitària
El sector s’enfronta a una caiguda lliure que pot doblar els efectes negatius de la crisi de 2008.
Es tracta de la pervivència d’un sistema de mitjans al servei de la llibertat d’expressió i la difusió.
La societat està vivint una situació sense precedents, d’efectes demolidors sobre la població i sobre el teixit empresarial del nostre país per la pandèmia desencadenada pel COVID-19, que obliga les administracions a prendre la iniciativa per minorar-ne les conseqüències.
Aquestes mesures imprescindibles per a pal·liar els efectes socials i l’estrangulació financera, s’apliquen també a les empreses de mitjans, i en concret a la ràdio privada, però resulten insuficients per a unes emissores com les representades per la ACR (Associació Catalana de Ràdio), convertides per la força dels fets en un servei públic essencial, incrementant al màxim la seva capacitat productiva per generar oferta informativa, al marge del seu format radiofònic primigeni. La ràdio privada a Catalunya està atenent la demanda social d’informació i coopera, activament, amb les institucions públiques i sanitàries en la seva lluita contra la pandèmia del coronavirus.
L’augment exponencial de les dades de consum digital de les emissores associades en aquests dies -única dada disponible en l’actualitat d’audiència- demostra el reconeixement que la ciutadania fa del servei d’informació i entreteniment que presten les emissores de l’ACR, cadascuna en el seu àmbit d’actuació. La radio, és el mitjà més creïble com es torna a posar de manifest aquests dies, i el seu consum en FM gratuït i a l’abast de tothom. Les emissores associades sumen a Catalunya tres milions vuit-cents mil oïdors.
Paradoxalment, a mesura que es dispara el consum i la demanda d’informació, també augmenten les despeses operatives de les empreses radiofòniques, es destrueix de manera alarmant la facturació publicitària, en unes emissores colpejades per crisis anteriors i afectades negativament per la competència que arriba tant del sector públic comercial, doblement finançat, com de nous actors exclusivament digitals sense les obligacions socials de la ràdio, que s’evidencien en moments com el present, però que concorren de desigual manera a la captació d’uns recursos publicitaris en retrocés.
L’anul·lació de comptes publicitaris en aquests primers dies de la crisi atemoreix per la seva rapidesa i abast, ja que apunta a caigudes d’entre el 75% i el 80% en relació al mateix període de l’any anterior. I ja estem a punt d’entrar al trimestre més important de l’any en facturació. El sector s’enfronta, per tant, a una caiguda lliure que pot doblar els efectes negatius de la crisi de 2008-2010, que es va traduir en una reducció de la inversió publicitària a les emissores de ràdio de l’ACR de fins a un 44% , i en acomiadaments massius en totes i cadascuna de les empreses, grans i petites.
El cop del coronavirus li arriba a la ràdio havent recuperat en deu anys amb prou feines la meitat de la xifra de negoci prèvia a la crisi 2008. Si no s’apliquen mesures actives i ràpides, el sector en el seu conjunt camina cap a una segona crisi de conseqüències catastròfiques.
D’acord amb els objectius enunciats pel Govern de protegir els treballadors, autònoms i les empreses, i per tal d’evitar que a la sortida de la pandèmia el deteriorament de les nostres empreses es tradueixi en una nova destrucció de llocs de treball, i en pèrdua del pluralisme informatiu com a sosteniment de la democràcia, urgeix l’adopció per part del Govern de la Generalitat de Catalunya d’un pla específic d’ajudes i incentius als mitjans, que puguin remeiar la seva situació, en tant que persisteixi la quasi absència de publicitat en mig d’aquesta emergència nacional.
Mentre que els mitjans públics tenen garantida la seva estabilitat econòmica mitjançant els pressupostos estatals i autonòmics, les ràdios privades, igual que la premsa i la televisió generalista, atenen aquesta obligació sense la contrapartida econòmica, però no sense costos.
Es per això que, davant d’un fet tan excepcional, el Govern hauria d’arbitrar mesures específiques de suport a la ràdio privada per a què les nostres empreses puguin seguir prestant el servei essencial que la societat demanda en un moment inèdit a la història de la democràcia, però determinant del nostre futur.
En aquestes circumstàncies i més enllà de les línies generals, aprovades al pla de xoc del Govern, el sector de la ràdio necessita, com a mínim, mesures concretes que vinguin a donar resposta al desastre que es dibuixa en l’esdevenidor del sector en el present exercici i que, sens dubte, condicionarà el proper. Cal estabilitzar les plantilles en un moment tan crític.
En concret aquestes mesures especifiques, complementàries de les ja aprovades, haurien de centrar-se en tres aspectes:
1. Línies de liquiditat i avals, per front als pagaments urgents que havien de basar-se en l’expectativa d’ingressos de la publicitat no facturada ja en aquest mes.
2. Inversió publicitària del Govern i Organismes públics dependents, distribuïda conforme a criteris objectius d’audiència, així com als temps dedicats a emissions locals i comarcals.
3.Execució urgent dels pagaments pendents de la Generalitat per devolució d’impostos, campanyes publicitàries o per qualsevol altre concepte.
4.Línia específica de subvenció per a les emissions de continguts de servei i d’interès públic, amb informació d’elaboració pròpia durant aquest 2020, per garantir la sostenibilitat d’aquest servei d’aquest moment d’urgència i de la fase excepcional de recuperació posterior
Es tracta de la pervivència d’uns mitjans de comunicació, plurals i independents, que garanteixen l’exercici de drets fonamentals com el de rebre informació veraç i contrastada, i que tenen un paper transcendent a la vida quotidiana dels ciutadans i més encara, en situacions d’emergència i d’alarma social, com s’ha vingut demostrant en aquestes últimes setmanes.