L’EBU descobreix que la ràdio és a l’aire
Gairebé el 90% del consum es realitza a estacions lineals transmeses per xarxes de difusió
En aquests dies d’innovacions d’àudio flash, amb professionals, la premsa comercial i esdeveniments i conferències dedicats sovint centrats en podcasts, assistents vocals i àudio social tendim a oblidar el paper central que la ràdio d’emissió antiga i resistent juga en la vida dels pobles.
A la EBU, es calcula que la ràdio de difusió continua representant entre el 85 i el 90% del consum total de ràdio, que continua sent la major part del consum d’àudio.
Per a comprendre la situació de la ràdio, recentment hem realitzat recerques sobre les xarxes de distribució utilitzades pels serveis de ràdio a Europa i els territoris del nord d’Àfrica que formen part de la EBU, és a dir, en 56 països amb una població total de més d’1 000 milions d’habitants.
No hi ha dubte que a molts lectors els sorprendrà saber que el nostre cens va trobar més de 12.000 serveis de ràdio a tota la zona. Es tracta de serveis que operen cadascun sota la seva pròpia marca, independentment del nombre de freqüències o transmissors.
Menys sorprenentment, el 95% d’aquests serveis van emetre en FM. Això envia un fort senyal que mostra com prevalent roman la FM.
Per descomptat, la imatge sobre el terreny és més diversa, des del sud d’Europa, on els dials solen estar abarrotats a Algèria, l’únic monopoli de ràdio pública de la zona, i a Noruega, l’únic país que ha tancat la ràdio analògica FM a tot el país. Tot i que alguns països encara concedeixen llicències de FM, el nombre total de serveis en aquesta banda està en disminució.
El futur sembla més fosc per a altres xarxes analògiques, d’ona mitjana i llarga. Ja hi ha 19 països sense serveis d’ona mitjana, tot i que el Regne Unit encara opera 69 serveis en aquesta banda, gairebé igual que els 27 països de la Unió Europea junts, on es van identificar 74 serveis.
Només hi ha 12 serveis disponibles d’ona llarga, que ja venen disminutïnt des de fa uns anys: 21 el 2017 i 18 el 2019. Aquests s’originen en deu països, amb ràdio pública a Algèria i Islàndia que emeten dos senyals diferents. La banda LW només s’utilitza per a la ràdio a la Regió 1 de la ITU, i fora de l’àrea coberta pel nostre estudi, a Mongòlia i Turkmenistan.
Com pot endevinar el lector, les xarxes de ràdio digital són el creixement més ràpid. En 2021 es van identificar gairebé 2.000 serveis diferents, un augment del 23% en només dos anys, sense cap signe de desacceleració a curt termini. Una vegada més, el Regne Unit és un atípic aquí, amb el 80% de les 265 estacions DAB identificades. Mentrestant, DAB+ continua guanyant terreny.
I la ràdio internacional? Estan apareixent més serveis d’ona curta, però sovint a un alt cost: grans emissores ben conegudes s’estan allunyant d’una amplada de banda que cada vegada és més presa per serveis religiosos i d’altres nínxols. DRM, per part seva, no s’ha acceptat fins al punt que sigui una alternativa digital viable a l’ona curta.
L’autor és David Fernández Quijada, manager de Media Intelligence Service a la European Broadcasting Union.
Podeu llegir el text original en anglés al següent link.